Ara al PSC li toca dissimular

diumenge, de maig 14, 2006

Ara al PSC li toca dissimular

Diu en Nadal que veu difícil pactar amb CiU un govern després de les eleccions. Està clar que si l’electoral percep que la propera Generalitat serà socioconvergent no cal perdre el temps, o es vota directament CiU o es vota algú d’esquerres que tingui ambició de manar de debò. Ho tenen difícil, sembla evident que els interessos del PSC no compten gaire i que el PSOE necessita Mas com a president de Catalunya.

Al carrer! (utopia)

divendres, de maig 12, 2006

Al carrer! (utopia)

Un company ha trobat un article meu d'abril i ha considerat el contingut premonitori de l'expulsió que ha patit ERC. En aquell moment jo intuïa que l'expulsió vergonyant seria la primera demanda de CiU per a qualsevol servei prestat a Zapatero.
Al marge de l'anècdota, us recomano el blog sencer del company com exemple de feina ben feta tant en disseny com en tasca reflexiva.

Opinions dels del melic

Opinions dels del melic

Es tan variat el ventall d’opinions sobre qui surt guanyant i qui surt perdent amb l’expulsió d’ERC del govern, com interessos supediten a cadascú. I fins que no hi hagi enquestes poc sospitoses tothom creu que l’opinió del seu cercle és l’opinió de la majoria de la població. Es llei de vida!

Jo no seré menys, després d’uns quants xats puc afirmar que la majoria del meu entorn coincideix en 5 punts. Aquí els exposo només per curiositat:

-No interessava al PSC, interessava a PSOE però els capitans del PSC s’han subordinat a Zapatero (és curiós perquè això és tot el contrari del que diuen els diaris). El PSC es veu abocat a renunciar a la Generalitat perquè qualsevol gestió “catalanista”, per lihgt que sigui, del govern català per part del PSC erosiona molt greument el PSOE fins al punt de fer-li perdre el govern espanyol davant la sospita de venuts al catalanisme.

-Maragall s’ha suïcidat perquè ha pensat que té una possibilitat d’atribuir-se l’èxit de la ratificació de l’Estatut, però l’opinió general és que s’equivoca.

.

-Estan especialment cabrejats els votants d'ICV. Penso que fins són un pèl injustos. No acabo d'entendre quina reacció creuen que hauria hagut de protagontizar en Saura, ni m'ho saben explicar tampoc gaire bé. Jo mateix no hi coincideixo, llevat de en fet que se la veu massa subordina als socialistes i sense projecte propi prou consistent. Però us asseguro que els meus coneguts estan francament irritats. Suposo que voldrien que ICV tingués un paper més dur i fins amenaçador.

-No importa tant si la gent vota No o Si, perquè molta gent haurà simpatitzat amb ERC encara que a l’hora de votar emetin el SI per això de “peix al cove”. Qui vulgui comptar vots republicans comptant paperetes del No independentistes s’equivoca. Surt guanyant electoralment ERC (en la mesura en què un partit encara minoritari no guanya els vots per grans percentatges sinó d’un amb un) perquè pot parlar clar estant fora del govern, no pateix el desgast de governar, no ha de quedar malament trencant el tripartit poc abans de les eleccions, és percebut com a víctima de la dignitat

-CiU ha demostrat traïdoria tant en el govern com en l’oposició i, en la disjuntiva de triar entre la pela i la pàtria, ha triat allò primer amb l’esperança d’usar després les tècniques publicitàries barroeres de l’estil pp contra els republicans, per tal d’intentar recuperar l’electorat cabrejat. (Serà interessant veure com s’ho faran els convergents quan necessitin d’ERC després de tant de maltracte.)

La resta d’opinions són ja molt diverses, però la gent s’hi apuntarà, com dic, en funció dels propis interessos i de consignes electorals. Veig que ja ha començat a les planes de la Vanguardia l’Enric Juliana, en un pretesament “molt intel·lectual” article en el qual intenta fer colar allò de que el extrems acaben coincidint per a vergonya dels republicans que ara coincideixen amb el PP. En fi! Intueixo que la campanya serà dura i tindrem temps per a veure’n de tots colors.

Els nervis de la socioconvergencia front la tranquilitat d'ERC

dijous, de maig 11, 2006

Els nervis de la socioconvergencia front la tranquilitat d'ERC

He de reconèixer que em trec el barret per la reacció dels dirigents republicans. No em considero un votant d'ERC (llevat d'ocasionalment i sols per raons de vot útil) per la qual cosa considero que tinc prou distància en la percepció.

De fet sempre que he admirat les capacitats dirigents d'un polític ho he fet al marge de l'opció que representava. Potser costa d'entendre, però té a veure en el fet de que m'interessa més l'anàlisi, per simple curiositat, que no pas les conseqüències dels fets; això fa que al meu voltant se succeeixin exclamacions tragicòmiques sobre allò que ens depara el futur i, en canvi, a mi no em fa ni fred ni calor, més enllà de la satisfacció de percebre que la cosa pot anar per un costat o per l'altre, i la satisfacció posterior de comprovar-ho o d'aprendre de l'error (suposo que com la meva vida i la meva feina estan tan allunyats de tot això em distrec muntant-me la pel·lícula).

Tornant a ERC, és possible que la recent angina de pit d'en Carod hagi pogut influir en l’actitud que han demostrat els seus dirigents, especialment front el tracte indigne rebut per part de CiU. Però també és possible que sigui la simple experiència i el tremp innat que marquen la diferència entre els líders i els simples mortals.

Pel que fa a l'actitud de CiU, la primera impressió és que els pot més el budellam que el cervell, però no descarto que no sigui una estratègia ben dissenyada, ja fa temps, amb l'objectiu de posar els màxims entrebancs a un futur d'enteniment amb els republicans, sabedors que, en cas d'haver d'ajuntar-se, podrien ser inevitables les comparacions (com la del pallasso de micolor o la prova del cotó fluix) i tota comparació, en un context de col·laboració, podria afectar la lleialtat de les bases convergents amb consciència i coherència patriòtica.

Se sent soroll de sabres prop de can Tripartit

dimecres, de maig 10, 2006

Se sent soroll de sabres prop de can Tripartit

Ja m'he fet un tip de dir-ho, l'independentisme sembla que només avanci a casa nostra gràcies a l'acció de l'enemic. Llàstima que encara estem en aquella fase, tan marginal, en la que només d'un a un es va prenent consciència de que és possible i desitjable tenir estat propi. Si ja fos més assumida aquesta idea, i la gent votés una o altra opció per raons més pràctiques, la conseqüència de les carregades contra ERC durien al Carod a la presidència en quatre dies.

Ara diuen que expulsaran els republicans de manera imminent. Des d'algunes capelles no ho acaben d'entendre perquè cerquen la lògica i el càlcul. Penso que en aquest fet hi ha més precipitació i més interès de Madrid per segellar el pacte amb CiU a la primera excusa, així com per carregar-se en Maragall. No deixa de ser cert que, sent un bon personatge ha estat un no massa bon capità, però caldrà veure a qui i quan li interessa menys que hi hagi un bon capità al timó, i en aquest moment el menys interessat és Zapatero.

"Tant és si les conseqüències ulteriors perjudiquen un altre possible govern del PSC, ja s'ho faran els socialistes catalans!", deuen pensar molts al PSOE. En tot cas des de Madrid podran relaxar-se, perquè tot allò percebut com excessos catalans era fàcilment explicable quan governaven "los nacionalistes", però el cost de justificar que una generalitat socialista també exerceixi de catalana és massa alt, és molt difícil d'explicar-ho a la parròquia mesetària. Per a ells és molt millor que mani CiU, una CiU que sempre recelarà de qui vulgui menjar-se-li l'espai. En conclusió, per a Zapatero CiU és seguretat i tranquil·litat.

Política, espectacle i mitjans de comunicació

dilluns, de maig 08, 2006

Política, espectacle i mitjans de comunicació

Escric mentres escolto el debat de la compareixença del President sobre els darrers canvis de govern i em meravella la part d'espectacle que tenen aquests actes. No podem menystenir la dimensió propagandística dels nostres líders ni la importància d'aquesta component.

Les idees requereixen no solament de legitimitat sinó també bons mecanismes de transmissió. En el cas que ens ocupa, darrere del suposat interès per l'Estatut hi ha altres interessos en joc, interessos de resituació que poden condicionar futures majories, és a dir, poder.

ICV-EUA continua fent de consciència crítica del PSC, com no podia ser d'altra manera, però ERC ja ha deixat de funcionar com a consciència crítica de CiU i, penso que, més per xamba que no pas per estratègia, està aconseguint (fent difícils equilibris) consolidar-se com l'alternativa de centre esquerra del projectes nacional (estatal) català. En el cas del referèndum de l'Estatut ha aconseguit diferenciar-se de tots, encara que en una posició complicada, però que, de segur, li facilitarà continuar en la seva consolidació futura, incorporant el descontentament nacional. De moment és un procés lent, encara marginal, perquè incorpora encara adhesions d'una en una, però de segur el seu paper no passarà desapercebut i mereixerà prou respecte, fins i tot per part de gent que ara els criticarà per considerar arriscat el seu vot.

El problema és que no sempre aconsegueixes transmetre fàcilment el teu missatge. Fixeu-vos que fins CiU s'ha afegit a les tècniques "pp" de repetir, davant dels mitjans de comunicació, frases simplistes proclamant que aquest govern no ha fet res o que el conseller Vendrell ha comès delictes, sabent que la majoria de la gent no escolta els debats i que sovint només queda allò que repeteixes matxaconament.

Tot plegat em fa pensar que, possiblement sovint, les idees dominants deuen ser les idees dels mitjans de comunicació dominants. Els medias només han de limitar-se a recollir la frase goebbeliana que li han fet dir al seu polític i ja tens una bona part de la població convençuda de que aquells que han fet molta bona feina no han fet res de res.

Caldrà estar amatents doncs al problema dels mitjans de comunicació, i cercar maneres d'evitar tant de poder en tant poca gent, per tal de garantir que la capacitat d'espectacle de cada polític rebi fonamentalment i directa la crítica del públic, no pas dels poderosos -poderosos- crítics mediàtics apoltronats i, sobre tot, interessats.

ERC dona una lliço de democracia a ICV, EUA i CiU

dimecres, de maig 03, 2006

ERC dona una lliço de democracia a ICV, EUA i CiU

On són els contraris a l'estatut d'ICV, EUA i CiU? Probablement emmordassats.

Van perdre la por en la mani i durant el darrer mes molts s'han atrevit a dir públicament allò què pensaven. Avui han emmudit i estic segur que a partir de demà callaran i negaran haver-s'hi oposat mai.

Sembla que en Partal m'ha trepitjat el comentari però tampoc no ha estat original perquè aquesta ha estat justament la reflexió generalitzada (al menys de tothom que he sentit comentar la decisió de les bases republicanes capgirant la decisió prèvia de la direcció del partit).

En més d'un (en concret gent propera a EUA) he notat que darrera les divagacions sobre "...el centralisme democràtic i el complex sistema representatiu entre assemblees, el paper del comitè central i de l'executiu..." hi havia simple i planament enveja, vergonya i cabreig d'haver rebut una lliçó de democràcia per part d'un partit de centre esquerra com ERC.