Femonacionalisme i Apropiació indeguda dels drets humans
Els propagandistes d'Aliança Catalana a les xarxes socials ja han descobert els conceptes de Femonationalism, homonationalism i (mis)appropriation of Human Rights, i comencen a omplir les xarxes amb missatges com: "...és difícil d'entendre l'aliança o connivència entre les esquerres i l'islam. Els islamistes, radicals o no, professen una religió amb uns valors no tan sols oposats sinó completament contraris a tot allò que defensen els progressistes com per exemple els drets de les dones, la igualtat entre gèneres, l'avortament, el respecte per a les diferents opcions sexuals, etc..."
Simplement, ha copiat l'estratègia dels seus homònims de VOX els qual l'han adaptat també a la lluita contra la llengua catalana amb reflexions i tàctiques del tipus: com que no podem aturar les reivindicacions catalanistes, farem que els catalanistes no apuntin contra nosaltres sinó que es creguin que qui posa en perill la llengua catalana són els immigrants marroquins.
En tot cas, és una tàctica ja típica de la ultradreta i va ser descrita per Gráinne de Búrca i Katharine G. Young — “(mis)appropriation of human rights by the new global right”
En un article titulat “The (Mis)appropriation of Human Rights by the New Global Right: An Introduction to the Symposium”, aquests autors parlen de com actors de la dreta populista, racista i imperialista ("nacionalist" en llengua anglesa) utilitzen el llenguatge dels drets humans per finalitats excloents i antipluralistes.
https://academic.oup.com/icon/article/21/1/205/7172813
Així, defineixen “appropriation/misappropriation” dels drets humans com “l’ús del llenguatge, eines i marc dels drets humans, però en servei de fins que són exclusives, repressives o anti-pluralistes” i que sovint donen la volta a assoliments progressistes recents (per exemple, excloure a trans persones, migrants, minories).
Els autors expliquen com certs actors de la dreta global-populista aprofiten el marc del discurs de drets humans per finalitats excloents, per revertir drets o protegir grups dominants, i per excloure certs col·lectius.
Sobre el concepte de femonacionalisme: En l’article “Complexities and Nuances in Radical Right Voters’ (Anti)Feminism” (i altres) apareix que certs marcs discursius del populisme de dreta utilitzen la retòrica dels drets de les dones per oposar-se a la immigració o a dones “migrants/musulmanes”. Per exemple: “This frame … thus uses the concern for women’s rights to oppose immigration.”
https://academic.oup.com/sp/article/30/2/607/7146518
També hi ha una peça de l’European Network Against Racism (“Instrumentalising women’s rights in racist discourses: we need an intersectional approach”) on s’afirma que “Women’s rights can be instrumentalised to fuel Islamophobic discourses.”
https://www.enar-eu.org/instrumentalisation-of-women-s-rights-in-racist-discourses-we-need-an
En concret, l’article “Rhetorical attacks on gender equality machineries in Spain: lessons for studying the new backlash” assenyala com la formació de dreta populista espanyola VOX utilitza estratègies retòriques per desmuntar polítiques d’igualtat de gènere i redirigir la indignació cap a la immigració i l’“altres” musulmans.
https://link.springer.com/article/10.1057/s41253-024-00258-z
A continuació, un esquema en relació als arguments feministes i LGTBI+ que fan servir l'extrema dreta catalana (però els arguments contra la llengua catalana que fa servir l'extrema dreta espanyola segueixen el mateix mecanisme).
1- Tàctica per a intentar introduir la xenofòbia dintre del pensament feminista i LGTBI+
-Desvincular els drets de les dones i les persones LGTBI+ de la lluita contra el racisme i la xenofòbia.
-Impulsar una lògica jeràrquica de l'emancipació.
-Trencar la solidaritat interseccional i la coherència ètica del feminisme i del moviment pels drets humans per a apropiar-se de seu discurs.
2. Concepte: Femonacionalisme (nacionalisme en el sentit en llengua anglesa del terme).
-Definició: Instrumentalització del discurs feminista per part de moviments nacionalistes, racistes o islamòfobs amb l’objectiu de justificar polítiques excloents.
-Actors clau: Dreta populista, feminisme liberal, neoliberalisme.
-Objectiu polític: Redirigir la indignació feminista cap a minories racialitzades o migrants, legitimant la xenofòbia.
-Exemple: «A Europa defensem les dones; cal controlar la immigració per protegir la igualtat de gènere.»
-Riscos: Fragmentació de les lluites socials, desplaçament del focus d’igualtat cap a enemics externs.
3. Concepte: Apropiació indeguda dels drets humans
-Definició: Estratègia on grups o moviments polítics utilitzen el llenguatge dels drets humans per legitimar objectius antipluralistes, racistes o patriarcals.
-Actors clau: Dreta populista, moviments conservadors, mitjans de comunicació. Básicament, és la unió estratègica entre:
-sectors de la dreta populista i nacionalista (que busquen reforçar la identitat “nacional” o “occidental”),
-alguns feminismes institucionals o “liberals”,
-i el neoliberalisme, que s’apropia del llenguatge d’igualtat i emancipació per legitimar polítiques econòmiques o migratòries restrictives.
-Mecanisme
1. Es proclama “defensar els drets de les dones” o “protegir-les de l’opressió”, però només quan es tracta de dones migrants o musulmanes.
2. Es presenta “Occident” com el lloc de la igualtat de gènere i la llibertat, mentre que l’“Altres” (migrants, musulmans, estrangers) apareixen com “endarrerits”, “misògins” o “perillosos”.
Això permet redireccionar la ràbia legítima feminista o LGTBI+ contra les minories racialitzades, no contra les estructures patriarcals o econòmiques reals.
-Objectiu polític: Reinterpretar els drets humans per excloure minories i frenar avenços socials.
-Exemple: «Rebutjar l’adopció homosexual no és odi, és defensar el dret dels nens a tenir un pare i una mare.»
-Riscos: Reforç de jerarquies existents, manipulació del marc ètic i fragmentació de solidaritats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada