Religions violentes

dimarts, de setembre 19, 2006

Religions violentes

La polèmica entre el Papa catòlic i els musulmans ha arribat al carrer, com no podia ser d’altra manera. Els que llegeixen més la premsa saben que la frase del Papa ha estat malinterpretada, alguns afirmen que ha estat manipulada expressament pels dirigent musulmans, aprofitant el baix nivell formatiu de la majoria de la seva població (així s’expressa un treballador de La Caixa que està acabant el cafè amb llet a la taula del costat).

Si, el carrer és llest. Però com a tot arreu, hi ha de tot, i la majoria de comentaris que he escoltat corresponen a gent que tampoc no llegeix gaire ni escolta prou bé la TV, i molts estan convençuts que el Papa ha fet una arenga contra el caràcter dels musulmans, que hauria qualificat d’inherentment violent.

El rebuig massiu al Papa en què se significa la majoria de la població musulmana, segons reflexen els sondejos que publica la premsa, així com les reaccions violentes de molts islamistes front l’acusació de tenir un caràcter violent, estan servint per a confirmar allò que creuen que ha dit el Papa.

Es a dir, que uns i altres, cristians i musulmans, s’estan polaritzant en base a percepcions falses, quan no mentides, sota el liderat dels seus dirigents, els quals, per definició, cerquen l’adhesió incondicional de les masses; adhesió que sempre és usada al servei d’accions polítiques amb objectius d’accés al poder o de mantenir el poder als seus respectius països, així com de guanys econòmics a nivell regional per als grups socials als quals pertanyen.

Fa mitja hora, a l’entrada d’un col·legi, un grup de dones llatinoamericanes –crec que dominicanes en la seva majoria- s’exclamaven d’allò que creien és un caràcter violent inherent a la religió musulmana. Entre elles hi havia una dona amb accent semític i origen probablement marroquí que ha protestant dient que l’islam precisament és tot el contrari, es basa en la misericòrdia i la protecció dels innocents. Llavors les altres (que em sembla que tampoc no sabien el significat del mot “misericòrdia”) li han tirat el cara “el terrorismo y lo de las torres gemelas”, i la musulmana, tan manca de formació com les seves interlocutores, ha respost que s’estava confonent terrorisme amb autodefensa i amb guerra. A partir d’aquí les postures ja s’han enrocat i no ha hagut res més d’interessant.

Primera proposta de definició, des de la terrassa d’un bar i a punt de menjar-me un croissant: Tot cos ideològic (religiós o no), exitós entre les masses, serà sempre usat per les classes socials, en conflicte, per tal de guanyar-se l’adhesió acrítica de les masses, en la seva lluita pel poder.

El Papa menysprea els valencians

dilluns, de juliol 10, 2006

El Papa menysprea els valencians

El Papa va permetre una cerimònia tan castellanista com la que s'hauria pogut fer a Valladolid. Però la frase que ha pronunciat en català al sortir de la basílica 10/7/2006 demostra que sap quin és l'idioma de la ciutat, i això encara empitjora la sensació d'insult, perquè evidencia que no pateix ignorància, sinó que el menyspreu que ha demostrat, durant tota la visita a València envers l'idioma de la ciutat que l'ha acollit, només podia ser premeditat. A ningú se li escapa que en altres ciutats no s'hauria atrevit a escenificar un tracte tan vexatori.

Firts United Church of the Flying Spaghetti Monster

Exigeixen que la seva teoria sobre l'origen de l'univers obtingui el mateix rang que les teories religioses que diuen que Déu va crear el món. Al cap i a la fi –expliquen- ambdues premisses estan basades en la fe. Diuen que els conservadors parlen d'un ‘Creador’ i ells d'un ésser compost de fideus. Que canvien els protagonistes, però que els fonaments són els mateixos. És, segons han explicat, el Disseny Intel·ligent dut a l'absurd. “No tinc problemes amb la religió. Allò que em molesta és que tractin la religió com una ciència”, explica Bobby Henderson, l'iniciador d'aquest moviment. “Està bé que s'ensenyi el creacionisme als col·legis, però no com part de l'assignatura de ciències. La ciència és l'estudi de fenòmens naturals i observables”. Una enquesta de Gallup va mostrar al novembre que un 46% dels nord-americans creu que un déu va crear als éssers humans, mentre tot just un terç creu que existeix evidència suficient per a protegir la teoria de Darwin i un altre 38% respecta el darwinisme encara que es mostra convençut que una deïtat va intervenir d'alguna manera. El debat sobre el Disseny Intel·ligent duu temps sobre la taula, però en les darreres setmanes ha cobrat especial força, sobretot des que George Bush es mostrés partidari que aquesta teoria –donada pels conservadors- arribi a les aules nord-americanes. La publicació de la “Teoria del Monstre de l'Espagueti Volador” també ha contribuït a animar la discussió. Als fòrums, partidaris i detractors defensen les seves tesis i, fins i tot fan apostes: “Dono 25.000 dòlars a la persona que pugui provar empíricament la teoria de l'evolució”, repta una internauta als autors del blog Boing Boing. La resposta no s'ha fet esperar: “Nosaltres donarem un milió de dòlars a la persona que pugui provar empíricament que Jesús no és el fill del Monstre del Espagueti Volador”.

Ara els catolics diuen que Hitler era ateu

Arran

De la trobada mundial de joves cristians a la ciutat de Köln m'he fet un tip de sentir comentaris creuats, com qui no vol..., sobre el suposat ateisme de Htiler. Deuen pensar que una mentida repetida mil vegades....

Per sort he trobat en aquesta web
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/citas/historicas.htm
el record d'algunes cites que aboquen llum al tema:

"Soc ara, com abans, catòlic, i sempre ho seré." [Adolf Hitler, al general Gerhard Engel, 1941]

Visiteu-la, hi ha un munt de cites interessants:
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/citas/historicas.htm

Kingdom of Heaven

El Regne dels Cels a la ciutat 3 vegades santa !!!

Sempre agraeixo poder veure pel forat del pany una visió prou aproximada a la realitat del passat, i intueixo que fins es pot haver quedat curta en sang i fetge, molt lluny de les pelis antigues, que l'idealitzaven com si fos una extensió de la Califòrnia dels anys 60, amb disfresses d'època i on com a màxim sortien un nyanyo i un ull inflat. Esta genial en Jeremy Irons, i no m'ha agradat l'aire ensucrat que els guionistes han donat a l'Orlando Bloom.

En tot cas ha estat bé el missatge escèptic del director, usant el marc d'una època on l'estupidesa religiosa era una de les principals causes de mort, per a fer apologia de la defensa de les persones com a millor motiu per a morir en la guerra. Ara som un xic més llestos, però no tant, perquè al costat dels que encara moren i maten per una idea sobre el més-enllà, hi ha també els milers que maten i estan disposats a morir per a major riquesa dels negocis del més-aquí dels empresaris del seu país. En fi, es poden dir moltíssimes coses de la pel·li, però ho deixo pels crítics, jo només volia fer aquesta reflexió.

S'ha acabat l'espectacle

Tots els espectacles tenen un inici i un final. No dic que la comèdia hagi estat equiparable als Oscar però "Déu n'hi do".

En fi, de tota manera encara podem riure. Que els catòlics hagin triat el Panzerkardinal, un autèntic extremista en termes de doctrina i moral, no solament ajudarà els humoristes a guanyar-se la vida, sinó que crearà contradiccions. Ja sabem que el terme mig, en una regne electiu com és el Vaticà, hauria estat l'alternativa més conservadora, i al triar l'ortodòxia s'allunyen de la classe mitja, la qual cosa afavorirà les contradiccions que també contribuiran a afeblir el mateix cristianisme. Em sap greu pels que s'ho creuen, però ja s'ho trobaran!

A veure com serà el guinyol del Benet XVI del Plus...!

Andele, platique con Diós, cuate !!!

Ja estan els veïns ateus, laics i, evidentment, "no-nacionalistes" posant espelmes al Sant Cristu Gros demanant un Papa de parla espanyola. Quina por !! Després d'un Papa com l'anterior, tan políglota i alhora limitat per a segons quin idioma, un hispà seria catastròfic.

Des del meu punt de vista, bàsicament estètic i honestament ateu, preferiria un papa negre, però he de reconèixer que, sigui del color que sigui, em fa por un papa que respongui a les expectatives de tan "democràtics" veïns.

Ara toca un Papa negre

Comprendreu, si em reconeixeu alguna intel·ligència, que això dels Sants Pares em cau tant allunyat com el voodoo, però no puc menys que fer propostes des d'un punt de vista estètic, donat que la figura Papal forma i formarà part del meu paisatge. Faltaria més!
A més, els senyors Ramons i les senyores Pepetes que sento comentar pel carrer, potser algú els identificarà, als papers, com a catòlics, però les opionions que els he sentit no són pas espirituals, ni mirades de canto, són tant estètiques com les meves. La gent vol un Papa negre. O al menys xinès.
I és que el carrer, a Barcelona, ja fa generacions que ha canviat l'estampeta pel video. Quí, amb dos dits de front, voldria ara l'anomenament d'un Papa italià, o espanyol, o polonès, o fins alemany...? Boring! Necessitem que ens mantinguin en la modernitat televisiva, i tot allò diferent d'un Papa negre ho viurem, la majoria dels ciutadans, com un retorn a la tele en blanc i negre amb la silueta de Pau IV pocs fotogrames abans de la del Kheneralísimu.
Senyors cardenals, tenen una gran responsabilitat. Si segueixen els seus interessos la pifiaran, pensin que la batalla amb l'anti-crist serà televisada, i que un protagonista esblanqueït no lluirà gens. Votin amb estètica.

Avui han enterrat el Papa que més s'ha resistit a beneir en català

Avui han enterrat el Papa que més s'ha resistit a beneir en català. És clar, si a un no l'hi demanen, no li fa falta resistir-se, i ha estat al Papa Joan Pau II a qui se li ha demanat des de tots els òrgans de poder catalans i també des de totes les parròquies. Fins i tot un Estat, mig presidit per l'Església, com és Andorra, l'hi ha demanat. 

El principal motiu per a demanar-ho era que, posats a beneir en un centenar d'idiomes, la majoria petits, el català no solament no és petit sinó que ha estat el setè més gran de la Unió Europea. I el Papa mai ha accedit. Més que homilies ens ha humiliat, any rera any.

Per què? Potser el Papa tenia mania als catalans? O potser el Papa estava captiu i dominat pels capos de l'Església espanyola? Potser mai ho sabrem. En fi, que lluny queda aquella exclamació que deia: “O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!”.