L'Interculturalisme contra la dreta multiculturalista i el seu fill Lumpenterrorista

L'Interculturalisme contra la dreta multiculturalista i el seu fill  Lumpenterrorista

En relació al suposat yihadista detingut ahir a Orly: Sabem que la MALALTIA MENTAL és transversal (afecta totes les classes socials) però també sabem com la marginació social i la drogoaddicció en precipiten els símptomes. 

Ho hem vist a Catalunya observant la prevalencia en els estrats més vulnerables (antics barris d'immigració andalusa amb greus mancances estructurals). 

Si als USA es disparen els símptomes al tenir armes de foc a l'abast, com voleu que no es disparin en els mateixos estrats lúmpen, i expressant-se en forma de supersticions religioses? 

El problema, doncs, no és l'anàlisi social del fenomen (que es pot prevenir amb mesures de cohesió) sinó la seva manipulació mediàtica per part de racistes, xenòfobs, populistes i derivats... 

En canvi, per part de la gent de dreta lliberal, les crítiques al "multiculturalisme" les hauríem de considerar com "autocrítiques de dreta", atès que "els únics multiculturalistes són els empresaris", els quals, davant l'emergència econòmica, no dubten a importar milions de "treballadors convidats" SENSE GASTAR-SE UN EURO EN EINES CULTURALS I SOCIALS D'INTEGRACIÓ. 

Al contrari, la manca de cohesió els va bé per després justificar mesures jurídiques i policials favorables als empresaris.

I a nivell propagandístic i també sindical, a aquesta dreta li va de conya "importar i no integrar" perquè faran creure que no són ells (la dreta multiculturalista de facto) sinó l'esquerra INTERCULTURALISTA (i per tant, integradora i antiracista) la que està important ma d'obra barata.

Xiringuitus Neolerouxistes Mediàtics

Un article en el fòrum digital catalonia-europa amb el títol "Neorelouxistes. Manifest en Rojigualda" que comentava l'article amb aquest títol que havia escrit la Pilar Rahola al Periodico el 6 d'octubre, acabava dient:

"Per tant al final no és més que un discurs que a Catalunya pot sonar a xinès però que agrada a Madrid. Es un producte per a ser venut a la premsa i als mitjans de comunicació madrilenys amb l'objectiu d'obtenir a canvi més prebendes, més gratificacions, més programes de radio i televisió, etc"

No cal donar-li més voltes, quan al darrera hi ha més voluntat de guanyar dines que de confrontar idees. Tot i això, no cal perdre de vista que sovint són les nostres turpituds les que donen munició als viatjants de fantasies carpetovetòniques. Es com quan l'Antonio Gala va compensar el poc interès que hi havia a Catalunya per la seva obra, amb aparicions victimistes a la premsa, argumentant que aquí perseguim el teiatru en espanyol.

En aquest sentit no em va sorprendre que la setmana passada en Jiménez-LosSantos, a la COPE, deia que desitjava poder fitxar per al seu programa al Boadella "...sempre que la feina l'hi permeti, perquè el servei a la pàtria és el primer, a la pàtria bona s'entén..." De ben segur que el Boadella no tindrà dificultats per a ser fitxat per al programa a canvi d'un bon sou, perquè estic convençut que és això realment el que vol i el que guia tota la seva paranoia.

El mateix penso de la querella que avui interposen contra el diari Avui. Si la nostra turpitud els dóna oxigen és normal que piquin palmes, però si no hagués estat per un article hauria estat per qualsevol altra cosa, perquè l'únic interessant és "sortir als papers". Aquest matí aquell mateix individu que diu que Espanya està dirigida per un partit terrorista i que els terroristes manen a Catalunya, es felicitava del recurs als tribunals contra l'Avui. Doncs mira, això de recórrer als tribunals ho reivindicava fa uns dies en Carod-Rovira i jo hi estic d'acord. Ja és hora de treure la merda dels papers i de les ones i de dur-la als tribunals. Però si els uns ho fan per a guanyar currículum per a posteriors bolos tertulians, els catalans ho hauríem de fer amb menys soroll, amb efectivitat i sense por, perquè al final tanta por i tanta prudència sí que ens fa traïdors.