Com passa el temps!

Com passa el temps! Aquesta nit he sortit de festa amb al gent de la feina. En aquests sopars, fa 10 anys parlàvem de coses molt existencials, fa 5 anys de criatures, i ara de dietes per aprimar i de pares que es fan grans.

I avui, dia de Sant Jordi, toca regalar llibres bons i en català, és evident. ...Però quan es tracta dels llibres que ens regala la parella o d’aquells que ens ve de gust comprar-nos, no sempre l’encertem o l’encerten. Aquest any me l’han encertat, m’han regalat allò que em venia més de gust: “Mortadelo de la Mancha”. Aquí també es nota el pas del temps, de molt de temps empassant-me rotlles que no m’interessaven en absolut. Els darrers llibres que he llegit a gust han estat en els darrers anys: “Ara si que toca” de Francesc Marc Alvaro, “Jo no sóc espanyol” de Víctor Alexandre, les “Mentides Fonamentals de l’Església Catòlica” de Pepe Rodríguez, “Viaje al Desierto de l'espanyolista Javier Nart, “El Codi Davinci” de Dan Brown i el "Diccionari del Codi" d’Iker Jiménez. Entre mig he començat algunes novel·les inqüestionablement bones, però de seguida me n’he atipat. De veritat que molt sovint hom no té ganes d’embolicar-se en històries tràgiques o en rucades intrascendents encara que inqüestionablement bén escrites. M’ho he passat millor amb el llibre pitjor escrit que he vist en ma vida, el d’en Nart, que per postres té mentalitat imperialista espanyola, que no pas en afalagades joies de la literatura moderna. En canvi, com feia de xic, amb en Mortadelo he rigut amb ganes i m’ha quedat un boníssim rotllet tota la resta del dia, i cada vegada que me’n recordo ("el passat i el futur són dins el present" vaig sentir en una pel·li).