Avui ja he escoltar tres 'politòlegs' coincidint que "la veritable negociació comença ara perquè fins al moment només ha hagut una presentació de les respectives posicions, forces i obstinacions". Doncs jo em mantinc en la juguesca que la negociació real no començarà fins després de les eleccions espanyoles. Per què? 1-Si el resultat és bo per CDC aquesta pot dedicar una legislatura completa a refundar Convergència (i fotent la culpa a la CUP). 2-En canvi, si és bo per ERC, ja no podrà tornar a fer com quan feia xantatge a tots els Catalans i No convocava eleccions si els Republicans no passaven per l'adreçador (i fotia la culpa a ERC de no poder convocar-les), perquè aquest cop ja no depenen d'ell i hauràn de ser al març tant Sí com Sí, fent President l'Oriol Junqueras. 3-A més, també és possible que els diputats catalans facin falta a Madrid i hi puguin haver contraprestacions a canvi. Per tant: 4-dissenteixo d'aquesta opinió que avui comença a emergir sobre que "la veritable negociació comença avui" i em reafirmo en que la veritable negociació començarà el 6 de gener i acabarà el 9 in extremis en funció dels resultats espanyols. De fet,, no podia ser d'altra manera: un procés popular segrestat pels polítics post-autonomistes que tenen necessitats de tapar connivències anticatalanes amb el PP i casos de presumpta corruptela, era un Procés que tenia MOLTS números de ser segrestat pel tacticisme d'aquests darrers manipulant fàcilment la innocència dels Catalans que s'emmirallen dipositant les seves esperances en la Fe en vers un líder masiànic
😞
dilluns, 30 de novembre del 2015
...i com s'explica que un DEBAT EN EL QUAL l'orientació majoritària (823 vots) ha estat la lògica de mantenir el veto a Mas, però que en paral·lel, i sense trencadissa interna, ha emergit una posició possibilista, amb 434 vots favorables, que acceptaria Mas, a més d'emplaçar la CUP a seguir negociant i no ser mai el primer d'aixercar-se de la taula, ÉS ENGEGAR-HO TOT A FER PUNYETES??? Si s'ha ningunejat la CUP ha estat perquè no hi ha interès de negociar seriosament fins veure què passa a les eleccions espanyoles. Atès que ara Artur Mas ja no pot tornar a amenaçar de "o amb mi o no convoco eleccions" perquè si no hi ha acord seran sí o sí, i les guanyarà ERC, continuo mantenint la predicció (des del 1 d'octubre) que en Mas acceptarà negociar seriosament després de Nadal i que haurà acord el 9 de gener. En tot cas, per si m'equivoco, desitjo que el seu Déu li guardi la salut, perquè si li passés alguna cosa, segons la lògica hooligan, seria ABSOLUTAMENT IMPOSSIBLE fer mai la independència.
I malgrat tot, la CUP es mou
¿Podem veure en positiu el posicionament de la CUP? Sí. El que ha decidit aquest diumenge és que la posició majoritària (823 vots), com suposo que no podia ser d’una altra manera, és mantenir el veto a Mas. Però en paral·lel, i sense trencadissa interna, ha emergit una posició possibilista, amb 434 vots favorables, que acceptaria Mas. A més, la CUP s’emplaça a seguir negociant. Els negociadors cupaires han sortit de Manresa amb més marge. Si no aconsegueixen variar la posició de JxSí, negociar un vot a Mas ja figura entre les seves atribucions. Es comencen a moure. No està tan malament.
Si anem de Manresa a París, el que sí que està malament és que, aprofitant la por generada pels atemptats, es prohibeixin manifestacions per la Cimera del Clima. Està malament perquè fa massa evident un perillós salt sense solució de continuïtat: de la por al terror a la por a la llibertat.
I per què JuntsxSí no s'ha mogut? Jo ho vinc dient des del 27-S, i continua oberta la juguesca: "La investidura es produirà el 9 DE GENER perquè JuntsxSí no té cap intenció de negociar seriosament fins que s'hagi constituït el Parlament Espanyol". De moment tot és més masisme que independentisme, amb arguments tronats sobre la inevitabilitat del 4rt. de la llista de Juts, i que "...no pot haver independència sense Mas..." però ja hem vist els arguments electorals de Democràcia i Llibertat, i del resultat de les eleccions espanyoles dependrà que ERC es pogués presentar sola, sense reeditar JxS, a unes hipotètiques noves eleccions catalanes.
http://www.naciodigital.cat/noticia/99004/cup/retreu/junts/si/no/mogut/des/27-s
dijous, 26 de novembre del 2015
La manca de suport a cercar un líder independentista de consens és vulgar tacticisme: ho preguntes als amics d'ERC i et diuen que l'Artur Mas ens traïrà a la primera oferta de pacte fiscal de la mateixa manera que ens va trair el 9N però atès que va pressionar ERC (o ell o no hi hauria eleccions i a fer punyetes el procés), si ERC ara calla sortirà guanyant perquè el desgast sols afectarà CDC i la CUP. Per tant, implícitament estan dient que l'Artur Mas ja no podrà amenaçar de no fer eleccions al març perquè serien inevitables, eleccions que guanyarà ERC i que faran President Junqueras.
divendres, 20 de novembre del 2015
Recordant Santi Brouard aquell 20-N
Recordant Santi Brouard aquell 20-N
Article publicat el 20/11/2015 al Diari Gran del Sobiranisme
http://diarigran.cat/2015/11/recordant-santi-brouard-aquell-20-n/
Article publicat el 20/11/2015 al Diari Gran del Sobiranisme
http://diarigran.cat/2015/11/recordant-santi-brouard-aquell-20-n/
FANTASSIN MANEL. Avui és un dia de trist record, l’aniversari de l’assassinat de Santi Brouard. Me l’havia presentat pocs mesos abans el Joselu Cereceda davant l’ajuntament de Bilbo, juntament amb l’Oriol Martí. El Santi i l’Oriol, anys després de la mort del primer, encara haurien de tenir molt més en comú per les causes de la repressió soferta, però això ja és una altra història. Encara em ve al present el sentiment de camaraderia patriòtica i comunista en aquella breu encaixada de mans i en les paraules de suport internacionalista que intercanviàrem.
Mig any més tard, recordo sentir-me unit al sentiment de la població de Bilbao que va omplir els carrers en homenatge i condemnant aquell vil crim d’Estat comès dins la consulta pediàtrica del Santi Brouard. Vaig escoltar desenes de declaracions de veïns escandalitzats, alguns dels quals es confessaven contraris a l’independentisme del líder de HASI, però deien que n’admiraven la professionalitat així com la seva tasca municipal.
José Amedo, Rafael Masa i Luis Morcillo van ser absolts per manca de proves però fa dos anys aquest darrer se’n va declarar coautor en una entrevista a El Mundo, reconeixent haver cobrat tres milions de pessetes per matar Brouard. Rafael López Ocaña ja havia reconegut la seva autoria l’any 2005 a Tele5, assenyalant que el suposat inductor d’aquell atemptat era l’ex-tinent coronel de la Guardia Civil, Rafael Mas i també que el polític que presumptament havia finançat el crim havia estat el llavors director de la Seguretat de l’Estat, Julián Sancristóbal.
Recordem el Santi Brouard en un moment que el poble de Catalunya desconfia molt conscientment d’un Estat que es reafirma públicament en dir que no renunciarà a cap instrument per negar el dret dels Catalans al seu alliberament.
Fantassin
Subscriure's a:
Missatges (Atom)