La difusió fa dos anys, i posterior censura per part de la premsa espanyola, d'aquest mapa, m'ha tingut dubtant durant tot aquest temps sobre si parlar-ne o no. El problema és, en relació als mapes, la prudència dels Catalans, atès
que la reacció inevitable sempre és una nova onada de manipulacions mediàtiques per
part del nazifeixisme espanyolista, amagant l'essència imperialista
castellana alhora que qualificant d'expansionisme l'irredemptisme
català. La cerca de la informació, en canvi, és molt fàcil d'aconseguir mercès als cercadors d'internet i a l'ajut de la I.A.
M'he decidit arran del tret de sortida de la fagocitació israeliana dels territoris àrabs veïns, i molt especialment degut a les formes especialment cruels i probablement inspirades per Déu a través de la Torah (La Torah n’autorise pas d’avoir de la pitié en temps de guerre, ni pour les enfants, ni pour les femmes", a déclaré le rabbin israélo-américain Yaron Reuven).
🧭 El context del “Gran Israel” segons Theodor Herzl
🔹 Theodor Herzl, considerat el pare del sionisme polític, va escriure al seu diari que el futur estat jueu hauria d’estendre’s “des del rierol d’Egipte fins a l’Eufrates” —una referència directa al Gènesi 15:18, on Déu fa aquesta promesa a Abraham.
🔹 Aquesta visió no es va plasmar en un mapa oficial dibuixat per Herzl, ni es va fer públic com a document formal. El que existeix són interpretacions posteriors basades en les seves anotacions personals i en textos bíblics.
🔹 Herzl estava més centrat en aconseguir suport diplomàtic per a un estat jueu viable, i va considerar diverses opcions (inclosa Uganda) abans de consolidar Palestina com a destinació principal.
📉 Transcendència en el seu moment
🔸 En vida, la idea d’un “Gran Israel” no va tenir gaire transcendència política. Herzl era pragmàtic: volia un refugi segur per als jueus, no necessàriament un imperi bíblic.
🔸 La visió territorial més àmplia va guanyar força després de la fundació d’Israel el 1948, especialment entre els sionistes religiosos i moviments ultranacionalistes, que reinterpretaren les paraules de Herzl com a mandat espiritual i històric.
🔸 Aquest mapa és una reconstrucció moderna basada en textos bíblics i en les notes de Herzl, però no és un document històric original ni va circular en el seu temps com a proposta oficial.
En resum: Herzl va esbossar una visió espiritual i estratègica del territori jueu, però mai va formalitzar ni publicar un mapa del Gran Israel. La seva transcendència va ser posterior, reinterpretada per corrents ideològics que buscaven legitimar l’expansió territorial.
🗺️ Què implica aquesta visió?
- Inclou Palestina històrica, Líban, Jordània, gran part de Síria, mitja Iraq, un terç d’Aràbia Saudita, part d’Egipte i Kuwait.
- Netanyahu va presentar “El Mapa del Gran Israel” a l’Assemblea General de l’ONU el 22 de setembre de 2023.
- Aquesta visió és compartida per figures de l’extrema dreta israeliana com Bezalel Smotrich, que ha defensat l’expansió territorial com a part del “somni sionista del Nil fins a l’Eufrates”
📚 Fonaments ideològics
Els defensors d’aquesta idea sovint citen el Llibre del Gènesi i altres textos religiosos per justificar l’expansió. L’Institut Israelita de la Bíblia i la Terra afirma que la “Gran Israel” s’estén des de l’Eufrates fins al Nil, alineant-se amb la visió de Herzl del 1904.
És una postura molt controvertida, amb implicacions geopolítiques profundes, especialment en el context de la guerra a Gaza i les tensions amb Síria i el Líban.
🇮🇱 Influència en la política israeliana
🔹 Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, ha declarat sentir-se “molt identificat” amb la visió del Gran Israel, que considera una “missió històrica i espiritual” per al poble jueu.
🔹 Aquesta visió ha estat adoptada per membres del seu govern com Bezalel Smotrich (ministre de Finances) i Itamar Ben-Gvir (ministre de Seguretat Nacional), que defensen l’expansió territorial basada en textos bíblics.
🔹 Des d’octubre de 2023, Israel ha establert 121 nous assentaments en territori palestí, considerats il·legals per la ONU. Aquests assentaments són vistos com una forma de consolidar el control sobre zones que formarien part del Gran Israel.
🔹 El Pla Yinon, un document estratègic dels anys 80, proposava aprofitar les divisions internes dels països veïns (Síria, Líban, Iraq) per afeblir-los i facilitar l’expansió israeliana.
🌍 Reaccions internacionals
🔸 Les declaracions de Netanyahu han provocat una onada de condemnes per part de països com Aràbia Saudita, Egipte, Jordània, Qatar i la Lliga Àrab, que consideren aquesta visió una amenaça per a l’estabilitat regional.
🔸 La ONU ha reiterat que els assentaments en territoris ocupats violen el dret internacional i dificulten qualsevol solució de dos estats.
🔸 Alguns soldats israelians han lluït mapes del Gran Israel cosits als uniformes, cosa que ha encès encara més la polèmica.
🔸 La comunitat internacional, inclosa la Unió Europea, ha expressat preocupació per la deriva expansionista del govern israelià, que podria intensificar els conflictes amb els veïns i perpetuar la violència.
🕊️ Efectes sobre les relacions amb Palestina
🔹 Desplaçament territorial: La idea del Gran Israel implica l’annexió de territoris palestins com Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza, cosa que fa absolutament inviable la solució de dos estats.
🔹 Assentaments il·legals: Israel ha construït centenars d’assentaments en territori palestí, considerats il·legals per la ONU. Aquests assentaments són vistos com una forma de consolidar el control territorial.
🔹 Jerusalem: La visió religiosa del Gran Israel considera Jerusalem com a capital indivisible, mentre que els palestins reclamen Jerusalem Est com a capital del seu futur estat.
🔹 Rebuig diplomàtic: L’Autoritat Nacional Palestina i grups com Hamas consideren aquesta visió una forma de colonialisme religiós i expansionista, que nega el dret a l’autodeterminació palestina.
🔹 Violència recurrent: Les tensions derivades d’aquesta visió han alimentat conflictes com la guerra a Gaza, els enfrontaments a Cisjordània i els disturbis a Jerusalem.
📖 Implicacions religioses
🔸 La idea del Gran Israel es basa en diversos passatges bíblics, especialment el Gènesi 15:18, on Déu promet a Abraham una terra “des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates”.
🔸 Altres textos com el Deuteronomi, el Llibre de Samuel i Ezequiel també descriuen fronteres que inclouen parts de Líban, Síria, Jordània, Egipte i Iraq.
🔸 Per als defensors d’aquesta visió, es tracta d’un mandat diví (jus divinum), una herència sagrada que cal recuperar, independentment del dret internacional.
🔸 Figures com Bezalel Smotrich han afirmat que “Jerusalem s’ha d’expandir fins a Damasc”, i que les fronteres actuals són “imposades pel poder militar”.
🔸 Aquesta visió és compartida per grups religiosos com el Partit Sionisme Religiós, que consideren que la sobirania jueva sobre tota la Terra Promesa és un pilar fundacional de la fe israelita.
🇯🇴 Relació amb Jordània
🔹 Jordània va signar un tractat de pau amb Israel el 1994, però la visió del Gran Israel inclou tot el territori jordà (≈89.000 km²), cosa que genera preocupació estratègica.
🔹 Figures com Bezalel Smotrich han afirmat que “les fronteres d’Israel han d’incloure Damasc i Jordània”, basant-se en textos bíblics.
🔹 Jordània ha rebutjat públicament qualsevol intent d’annexió o expansió territorial israeliana, especialment a Cisjordània, que històricament havia estat sota control jordà.
🔹 Tot i la cooperació diplomàtica, el rebuig popular a Jordània contra les polítiques expansionistes d’Israel és molt fort, i el govern ha de mantenir un equilibri delicat entre la pau formal i la pressió interna.
🇪🇬 Relació amb Egipte
🔸 Egipte va signar la pau amb Israel el 1979, però les relacions són descrites com una “pau freda”: diplomàtica però plena de desconfiança.
🔸 La visió del Gran Israel inclou part del Sinaí egipci, cosa que contradiu el tractat de pau i desperta recels militars. Egipte ha reforçat el seu exèrcit amb armament avançat, incloent sistemes russos i francesos.
🔸 El sentiment antiisraelià continua viu en l’educació, els mitjans i el discurs públic egipci, on Israel sovint és descrit com una “entitat sionista” construïda en terra palestina.
🔸 Malgrat la cooperació en seguretat, Egipte no reconeix Israel com a estat jueu, i rebutja qualsevol visió que impliqui l’annexió de territori egipci.
⚖️ Conflicte amb el dret internacional
🔹 El dret internacional prohibeix l’annexió de territoris per la força i exigeix el respecte a les fronteres reconegudes per la ONU.
🔹 La visió del Gran Israel contradiu la Carta de les Nacions Unides, especialment els articles sobre sobirania i no agressió.
🔹 Organismes com la ONU, la UE i diversos estats (inclòs Espanya) han condemnat accions militars israelianes com a violacions del dret internacional, especialment en contextos com Gaza o Cisjordània.
🔹 El principi de diferenciació exigeix distingir entre civils i objectius militars. Les ofensives israelianes en zones densament poblades, com Gaza, han estat criticades per causar “danys col·laterals” desproporcionats.
🇸🇾 Relació amb Síria
🔹 Israel i Síria mai han tingut relacions diplomàtiques formals des de la fundació d’Israel el 1948. Estan tècnicament en guerra des de llavors.
🔹 La visió del Gran Israel inclou els Alts del Golan, una regió estratègica que Israel va ocupar el 1967 i va annexionar el 1981. La comunitat internacional, excepte els EUA, considera que aquesta zona encara pertany a Síria.
🔹 En els últims anys, Israel ha bombardejat més de 100 objectius a Síria, incloent instal·lacions militars i arsenals químics. El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, va justificar-ho com una mesura per evitar que armes perilloses caiguin en mans d’extremistes.
🔹 El col·lapse del règim de Bashar al-Assad ha estat vist per Israel com una oportunitat per expandir la seva influència a la regió. Tropes israelianes s’han desplaçat fins a 40 km de Damasc, cosa que ha provocat condemnes de la ONU, Jordània i Aràbia Saudita.
🇺🇸 Paper dels Estats Units
🔸 Els Estats Units són el principal aliat d’Israel, proporcionant suport militar, econòmic i diplomàtic. Aquesta relació ha estat clau per legitimar l’annexió dels Alts del Golan i altres accions expansionistes.
🔸 El govern nord-americà ha pressionat Israel per endarrerir incursions terrestres, com la de Gaza, per evitar una escalada regional que posi en perill les seves tropes desplegades a l’Iraq, Síria, Kuwait i altres països.
🔸 Malgrat les crítiques internacionals, els EUA han bloquejat resolucions de la ONU que condemnen l’expansió israeliana, especialment en territoris ocupats.
🔸 El Pentàgon ha desplegat sistemes de defensa aèria per protegir les seves bases de possibles represàlies per part de milícies proiranianes, que consideren els EUA còmplices de l’expansionisme israelià.
🇱🇧 Hezbollah i el Líban
🔹 Hezbollah, el grup xiïta armat i polític del Líban, considera Israel com un enemic existencial. La visió del Gran Israel, que inclou tot el Líban, és vista com una provocació directa.
🔹 Des del 2006, Hezbollah ha acumulat més de 150.000 míssils apuntant cap a Israel, molts d’ells a la frontera sud del Líban. El seu líder, Hassan Nasrallah, ha declarat que “Israel vol devorar el Líban com va fer amb Palestina”.
🔹 Les incursions israelianes al sud del Líban i els dron d’espionatge han estat interpretades com intents de preparar el terreny per a una futura annexió.
🔹 Hezbollah utilitza la narrativa del Gran Israel per mobilitzar suport popular, especialment entre les comunitats xiïtes, i justificar la seva presència armada
🇹🇷 Turquia
🔸 Turquia, sota el lideratge de Recep Tayyip Erdoğan, ha estat un crític contundent de les polítiques expansionistes d’Israel.
🔸 La visió del Gran Israel inclou parts del sud de Turquia (regió de Hatay), cosa que Ankara considera una violació de la sobirania nacional.
🔸 Erdoğan ha acusat Israel de voler “redefinir les fronteres de l’Orient Mitjà amb foc i sang”, i ha comparat la visió del Gran Israel amb el colonialisme europeu.
🔸 Turquia ha expulsat diplomàtics israelians en diverses ocasions i ha suspès acords de defensa, tot i mantenir relacions comercials en sectors com la tecnologia i el turisme.
🔸 A nivell regional, Turquia ha reforçat aliances amb Qatar, Iran i Síria per contrarestar l’expansionisme israelià, i ha augmentat la presència militar a la Mediterrània oriental.
🇮🇷 Iran: l’enemic existencial
🔹 Des de la Revolució Islàmica de 1979, Iran considera Israel com “el petit Satan”, i la visió del Gran Israel és vista com una amenaça directa a la sobirania regional.
🔹 El conflicte ha passat de ser indirecte (via Hezbollah, Hamàs, Síria) a confrontació directa: el juny de 2025, Israel i Iran van intercanviar atacs militars oberts, trencant dècades de guerra encoberta.
🔹 Netanyahu ha aprofitat aquesta escalada per consolidar el seu suport intern, presentant-se com el defensor de la nació davant l’amenaça iraniana.
🔹 Iran, per la seva banda, ha intensificat la seva retòrica antiisraeliana, reforçant aliances amb Síria, Hezbollah i milícies iraquianes, tot en resposta a la visió expansionista israeliana.
🔹 Malgrat tot, hi ha veus que promouen una reconciliació futura: els Acords de Cirus, inspirats en el rei persa Cirus el Gran, proposen una cooperació post-règim islàmic entre Israel i Iran, basada en respecte mutu i beneficis econòmics.
🇪🇺 Unió Europea: entre la condemna i la cautela
🔸 La UE ha condemnat l’expansió dels assentaments il·legals, la violència contra civils palestins i les operacions militars a Gaza i Cisjordània.
🔸 El juny de 2025, la Comissió Europea va proposar suspendre concessions comercials a Israel i imposar sancions a ministres com Ben-Gvir i Smotrich, considerats extremistes.
🔸 Tot i això, no hi ha consens entre els 27 estats membres: països com Espanya i Irlanda demanen embargaments d’armes, mentre que Alemanya i Hongria s’hi oposen.
🔸 La UE continua defensant la solució de dos estats i ha anunciat una Conferència Internacional de Pau per abordar el conflicte i frenar l’expansionisme israelià.
🔸 Malgrat les mesures, la UE és criticada per actuar massa tard i per no prohibir el comerç amb els assentaments, cosa que molts consideren una falla moral i legal.
🇷🇺 Rússia: neutralitat calculada
🔹 Rússia manté una postura ambigua i pragmàtica. Tot i tenir aliances amb Iran i Síria, Moscou no ha condemnat explícitament la visió del Gran Israel.
🔹 Quan Israel ha atacat Síria o Hezbollah, Rússia s’ha limitat a condemnes verbals, tot presentant-se com a mediador neutral entre Israel i Iran.
🔹 El Kremlin considera que el conflicte entre Israel i Iran li és útil: distreu Occident de la guerra a Ucraïna i redueix la pressió mediàtica i diplomàtica sobre Moscou.
🔹 Malgrat això, Rússia tem dos escenaris:
- Que Israel derroqui el règim iranià, perdent així el seu principal aliat a l’Orient Mitjà.
- Que els EUA aconsegueixin un acord nuclear amb Iran, fent que les petrolieres occidentals entrin al país i competeixin amb el petroli rus.
🔹 En definitiva, Rússia no dona suport al Gran Israel, però tampoc el combat obertament. Prefereix jugar a dues bandes per mantenir influència regional. En aquest sentit, cal no oblidar la fluïdesa de les relacions russes i israelianes, en part afavorides per les relacions familiars entre ciutadans d'ambdós Països (de fet, la llengua russa és de les que més es poden escoltar pels carrers d'Israel).
🇺🇳 ONU: condemna frontal
🔸 La ONU, a través de figures com Francesca Albanese, ha denunciat que Israel viola el dret internacional “de manera més sistemàtica que qualsevol altre país”.
🔸 La visió del Gran Israel és vista com una amenaça directa a l’ordre mundial establert després de la Segona Guerra Mundial, basat en la sobirania i el respecte a les fronteres reconegudes.
🔸 Israel ha declarat persona non grata al secretari general de la ONU, António Guterres, per criticar les seves polítiques expansionistes.
🔸 La ONU considera que l’expansió territorial d’Israel, especialment a Gaza, Cisjordània, Líban i Síria, trenca les normes bàsiques del dret internacional i posa en perill els drets humans a tota la regió.
🔸 Malgrat les condemnes, Israel actua amb impunitat, gràcies al suport dels EUA i la divisió interna dins de la comunitat internacional.
🇮🇱 Debat intern dins d’Israel
🔹 Tot i que el govern de Netanyahu i els partits d’extrema dreta promouen la visió del Gran Israel, no és una idea unànime dins la societat israeliana.
🔹 Molts israelians seculars, progressistes i pacifistes rebutgen aquesta visió, considerant-la perillosa, messiànica i incompatible amb la democràcia.
🔹 Moviments com Peace Now, Breaking the Silence i B’Tselem denuncien que el Gran Israel perpetua l’ocupació, la discriminació i la violència.
🔹 A les universitats israelianes, especialment a Tel Aviv i Haifa, hi ha un fort debat acadèmic sobre els límits morals i legals d’aquesta visió.
🔹 També hi ha fractures dins del judaïsme religiós: mentre els sionistes religiosos la defensen, els jueus ultraortodoxos sovint consideren que només el Messies pot restaurar la Terra Promesa, i que fer-ho per la força és una profanació.
🌍 La diàspora jueva: suport i rebuig
🔸 A Nova York, Londres, París i Buenos Aires, moltes comunitats jueves han expressat preocupació per la deriva expansionista d’Israel.
🔸 Organitzacions com J Street, Jewish Voice for Peace i IfNotNow critiquen la visió del Gran Israel per considerar-la contrària als valors jueus de justícia, pau i convivència.
🔸 A les sinagogues reformistes i conservadores, especialment als EUA, es promou una visió d’Israel com a estat democràtic i plural, no com a imperi bíblic.
🔸 Malgrat això, hi ha sectors de la diàspora —sobretot entre els jueus ortodoxos i sionistes— que donen suport actiu a la visió del Gran Israel, amb donacions, lobbies i viatges organitzats als assentaments.
🔸 El debat s’ha intensificat arran de la guerra a Gaza i les declaracions de Netanyahu, provocant fractures familiars, comunitàries i ideològiques dins la diàspora.
🎓 Educació israeliana
🔹 A les escoles públiques israelianes, especialment les religioses i les vinculades al sionisme religiós, s’ensenya que la Terra d’Israel inclou zones més enllà de les fronteres actuals, com Judea i Samaria (Cisjordània).
🔹 Els llibres de text sovint no mostren Palestina com a entitat separada, i en alguns casos no reconeixen les fronteres de 1967, cosa que reforça la idea d’un Israel ampliat.
🔹 A les escoles ultraortodoxes (yeshivot), s’estudia la promesa divina de la Terra Promesa com a mandat etern, i es vincula amb la visió del Gran Israel.
🔹 En canvi, a escoles laiques i progressistes, especialment a Tel Aviv, es promou una visió més crítica i plural, amb debat sobre la convivència i el respecte als drets humans.
🔹 El Ministeri d’Educació, sota governs de dreta, ha retirat programes que promouen la pau amb Palestina, i ha reforçat continguts patriòtics i bíblics.
🎭 Cultura popular
🔸 En el cinema israelià, pel·lícules com Foxtrot, Waltz with Bashir o Ajami critiquen la guerra, l’ocupació i les tensions internes, mostrant una visió contrària al Gran Israel.
🔸 En canvi, sèries com Fauda o Valley of Tears presenten el conflicte des d’una perspectiva militar i nacionalista, tot i que amb matisos humans.
🔸 En la música, artistes com Idan Raichel o David Broza promouen missatges de pau i convivència, mentre que cantants com Eviatar Banai o Yishai Ribo incorporen temes bíblics que poden reforçar la visió espiritual del territori.
🔸 El teatre i la literatura hebrea contemporània sovint exploren el conflicte moral entre la seguretat nacional i els drets dels palestins, amb autors com David Grossman, Amos Oz i Etgar Keret.
🔸 A les xarxes socials, hi ha una polarització clara: mentre uns promouen el Gran Israel com a somni profètic, altres ho denuncien com a projecte colonial.
🧠 Psicologia col·lectiva israeliana
🔹 La visió del Gran Israel genera una dualitat emocional: per a uns, és un somni profètic que connecta amb la història bíblica; per a altres, és una font d’angoixa, conflicte i divisió.
🔹 Molts israelians viuen amb una sensació de setge permanent, alimentada per la idea que el món s’oposa a la seva existència. Aquesta percepció reforça el desig d’un territori ampli i segur.
🔹 Els joves israelians, especialment els que serveixen a l’exèrcit, són educats en la idea de defensar la terra ancestral, cosa que pot generar una visió militaritzada de la identitat nacional.
🔹 Alhora, hi ha un creixent nombre de ciutadans que pateixen fatiga moral, preguntant-se si el cost humà i ètic de mantenir aquesta visió justifica el seu preu.
🔹 Les generacions més joves, especialment a les ciutats cosmopolites com Tel Aviv, tendeixen a qüestionar el discurs oficial, buscant alternatives més inclusives i pacífiques
🕍 Discurs religiós a les sinagogues
🔸 A les sinagogues ortodoxes i sionistes religioses, el Gran Israel és presentat com una missió divina, una etapa cap a la redempció messiànica.
🔸 Els rabins d’aquestes comunitats citen textos com el Gènesi 15:18 o el Deuteronomi 11:24 per justificar l’expansió territorial com a deure espiritual.
🔸 En canvi, a sinagogues reformistes, conservadores i laiques, especialment fora d’Israel, es promou una visió ètica i universalista del judaïsme, centrada en la pau, la justícia i els drets humans.
🔸 Alguns rabins han denunciat que el Gran Israel instrumentalitza la religió per justificar polítiques que contradiuen els valors jueus de compassió i equitat.
🔸 El debat religiós és intens: mentre uns veuen l’expansió com a compliment de la profecia, altres la consideren una profanació del nom de Déu per mitjans violents.
🔮 El futur del Gran Israel: somni profètic o miratge perillós?
La visió del Gran Israel, nascuda de la ploma de Theodor Herzl i alimentada per textos bíblics, ha travessat més d’un segle com a idea poderosa i divisiva. Per a alguns, representa la culminació d’un destí espiritual; per a altres, és una forma de colonialisme modern disfressat de fe.
Però el futur d’aquesta visió no dependrà només de mapes ni de míssils. Dependrà de la capacitat d’Israel per decidir què vol ser: una fortalesa envoltada d’enemics o una nació que aposta per la convivència, la justícia i la pau.
En un món cada cop més interconnectat, on les fronteres són més digitals que físiques, insistir en una expansió territorial basada en textos antics pot alienar aliats, perpetuar conflictes i empobrir l’ànima d’una societat que ha demostrat ser capaç de grans coses.
El Gran Israel pot ser un miratge que consumeix recursos, vides i esperança, o pot ser reinterpretat com una metàfora espiritual: no un territori per conquerir, sinó un ideal de dignitat, llibertat i respecte per tots els pobles.
El futur d’aquesta visió no està escrit en pedra ni en pergamins. Està en mans de les generacions que decidiran si volen construir murs o ponts, si volen imposar o escoltar, si volen recordar el passat o imaginar un futur compartit.
