Ara toca 'sofrir un temps sense govern' (alguns sofreixen martirologi de presó, d'altres el sofrim de manca de govern, i TOTES el sofrim d'espoli, opressió i repressió). Sense trencar els ous no es pot fer truita. El premi és: SUPERAR LA "NORMALITAT" (l'Autonomia Monàrquica espanyola supeditada a l'oligarquia corrupta de l'Ibex35), i guanyar la revolució.
Vell cataloccitanista (des de 1979) i activista social, sindicalista 1992-2013, militant del PSAN 1980-1997 (per tant "optimista històric": GUANYAREM !!!!), i membre del CAOC; culturalment: afeccionat a la música popular (especialment al blues, blues rock, folk i chanson), a la història i l'evemerisme, al continuum ling occitanocatalà-rèticopadà-aragonès-arpità, a la fotografia i al cinema. Aquí escric sobre els comentaris que escolto, allò que veig i les meves reflexions al respecte
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada