dimecres, de juliol 04, 2007
Avaluació mesures femenines ?
He estat discutint amb una ciberamiga peruana sobre un tema tan tronat com la dictadura de l'aspecte físic. Ella m'ha enviat escanejat un mètode de taxació de mamelles i culs que diu que té força anomenada al seu país perquè valora també que la dona estigui compromesa en causes "trascendents" com un atractiu. Tanmateix la meva amiga vol aclarir que, en la seva opinió, aquest "atractiu" és sols la proba de la supeditació de la valoració femenina a les necessitats sexuals de l'home.
Com no és un dels meus temes i ja m'estava bé la seva anàlisi li ha anat donant la raó, però ha estat graciós, i aprofito per a comentar-ho com acompanyament de la foto del "mètode", que la meva amiga ha anat variant el seu discurs com si simplement estigués pensant en veu alta mentre em parlava, fins que ha acabat reconeixent que ella mateixa ha estat sovint molt crítica amb algunes actrius poc atractives, més que no pas els seus amics masculins.
Després ha dit que acabava d'adonar-se que potser l'atractiu que descriu aquest quadre no s'adreça tant als homes com a les dones. Fins i tot ha dit que un jurat de dones seria molt més exigent que un d'homes en els criteris del mètode.
Per últim diu que tot just acabava d'adonar-se, en plan autocrític, que allò que l'havia indignat del mètode fou que ella sortia mal quantificada, la qual cosa sempre havia sabut però li feia ràbia que una enquesta ho evidenciés.
Per la meva banda li he donat el pèssam per patir la dictadura de la imatge, i més si, com ella mateix reconeix, no és tant una estratègia hormonal per cercar un semental sinó, més aviat, un sistema classista dins del gènere femení.
Posteriorment una altra contertúlia texana s'ha embrancat en una discussió, indignada amb la companya peruana, però jo ja he passat i m'he anat a dormir. Tanmateix després he pensat que també podia servir per avaluar un home i ho he probat. En tot cas la sensació que m'ha donat ha estat d'inutilitat. Crec que les relacions socials entre els homes no venen determinades per la imatge, i em temo que les hormones masculines es valen d'altres estratègies, diferents del físic, per atraure les dones, en concret per les demostracions de poder.
Com no és un dels meus temes i ja m'estava bé la seva anàlisi li ha anat donant la raó, però ha estat graciós, i aprofito per a comentar-ho com acompanyament de la foto del "mètode", que la meva amiga ha anat variant el seu discurs com si simplement estigués pensant en veu alta mentre em parlava, fins que ha acabat reconeixent que ella mateixa ha estat sovint molt crítica amb algunes actrius poc atractives, més que no pas els seus amics masculins.
Després ha dit que acabava d'adonar-se que potser l'atractiu que descriu aquest quadre no s'adreça tant als homes com a les dones. Fins i tot ha dit que un jurat de dones seria molt més exigent que un d'homes en els criteris del mètode.
Per últim diu que tot just acabava d'adonar-se, en plan autocrític, que allò que l'havia indignat del mètode fou que ella sortia mal quantificada, la qual cosa sempre havia sabut però li feia ràbia que una enquesta ho evidenciés.
Per la meva banda li he donat el pèssam per patir la dictadura de la imatge, i més si, com ella mateix reconeix, no és tant una estratègia hormonal per cercar un semental sinó, més aviat, un sistema classista dins del gènere femení.
Posteriorment una altra contertúlia texana s'ha embrancat en una discussió, indignada amb la companya peruana, però jo ja he passat i m'he anat a dormir. Tanmateix després he pensat que també podia servir per avaluar un home i ho he probat. En tot cas la sensació que m'ha donat ha estat d'inutilitat. Crec que les relacions socials entre els homes no venen determinades per la imatge, i em temo que les hormones masculines es valen d'altres estratègies, diferents del físic, per atraure les dones, en concret per les demostracions de poder.
Al final hem de reconèixer que no som tan diferents de les tribus de micos, dominades per mascles gens atractius però que mantenen estructures classistes (no soc expert però m'ho sembla dels documentals de la tele) a base de demostracions de poder. En fi, no puc dir gaire cosa més perquè no és el meu tema, ho deixo en mans de sociòlegs i de psicòlegs, però sembla com si l'interès de les dones pel tamany del seu pit i per la seva cintura superés l'interès dels homes pel tamany del pit de les mateixes dones. I a l'home, de moment (encara tardarem alguns centenars d'anys en evolucionar), doneu-li pistoles i diners, i probablement triarà les dones més aviat per l'expressió d'admiració de les mateixes i no tant per les seves mesures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada