El marxisme original estava centrat en els lligams solidaris d’una classe obrera industrial massiva que, a l’Europa actual, és ara molt més petita, fragmentada i sempre precaritzada. L'abandonament per part dels partits socialistes de lluita insurreccional i l'acceptació del joc parlamentarista burgès, especialment després de la caiguda del Mur, ha facilitat que els propietaris dels mitjans de comunicació es dediquin a difondre la idea de la mort del marxisme, alhora que desqualifiquen les lluites socials i de reivindicació de drets identitaris amb el qualificatiu de wokisme. La tàctica periodística més habitua consisteix estigmatitzar aquestes lluites oposant-les a un marxisme presumptament mort que aquests mitjans de comunicació capitalistes enalteixen com una glòria del passat que sí que era digna.
Quan reivindiquem les lluites que el poder anomena "wokisme" com expressions de marxisme, la propaganda capitalista tendeix a intentar confondre els lectors amb preguntes de l'estil "com han caigut els marxistes en la corrupció woke en comptes de mobilitzar la classe obrera ? Han esdevingut corruptes i s'han tornat pijo-progres? L'enemic de classe aconsegueix usar la seva pròpia essència liberal més o menys moderna per a desqualificar el marxisme de sempre que òbviament no s'ha quedat congelat al segle XIX.
El pensament marxista s’ha anat reformulant de maneres molt diferents, i algunes d’aquestes adaptacions amb prou èxit i vitalitat per permetre'ns entendre el capitalisme contemporani.
Des del meu punt de vista, les principals adaptacions del materialisme marxista a un món amb menys classe obrera industrial serien:
L'Ampliació del concepte de classe treballadora
Molts autors marxistes contemporanis entenen “classe obrera” no com els treballadors de fàbrica, sinó com tots aquells que depenen d’un salari i no controlen els mitjans de producció. Això inclou treballadors de serveis, precariat, treballadors de plataformes (riders, repartidors), personal tècnic, treball de cures i fins el treball reproductiu dutes a terme per les dones al llarg de la Història. Aquesta ampliació manté la lògica marxista però l’adapta a l’estructura laboral actual.
El Marxisme i capitalisme cognitiu / digital
Autors com Negri i Hardt, o Christian Fuchs, han reinterpretat el marxisme per explicar el paper del treball immaterial (coneixement, dades, creativitat), l’explotació en plataformes digitals i la mercantilització de l’atenció i la informació. Aquí la “fàbrica” és Amazon, Google o Uber, i la força de treball és la nostra activitat digital.
El Marxisme urbà i financeraització
David Harvey i altres geògrafs marxistes han mostrat que avui l'habitatge és un dels principals mecanismes d’extracció de valor, que les ciutats funcionen com a màquines de rendes i especulació i que el capital financer substitueix en part el capital industrial. Així doncs, la lluita de classes s'ha traslladat, en part, del taller al barri.
El Feminisme marxista i treball reproductiu
Autors com Silvia Federici o Nancy Fraser han ampliat el materialisme històric incorporant-hi el treball domèstic no remunerat, la crisi de les cures i la reproducció social com a base del capitalisme, corregint així una limitació clara del marxisme clàssic.
L'Eco-marxisme
Amb la crisi climàtica, el marxisme ecològic (John Bellamy Foster, Andreas Malm) ha reinterpretat la relació entre capital i natura, l'explotació dels recursos com a forma de plusvàlua i la crisi ecològica com a crisi del capitalisme mateix
Els Nous subjectes col·lectius
Com que la classe obrera industrial ja no és el bloc central, molts marxistes contemporanis veuen la lluita com una coalició de subjectes explotats:
- Precariat
- Immigrants
- Moviments feministes
- Moviments ecologistes
- Treballadors de plataformes
- Moviments per l’habitatge
Això, els mitjans de comunicació ho han qualificat de “postmarxisme”, fins i tot alguns pensadors i algun antropòleg reputat (però no oblidem de qui són propietat els mitjans de comunicació), mentre que des del meu meu punt de vista no és sinó una ampliació del marc materialista.
En resum: el marxisme no és mort sinó que ha acomplert la seva funció principal que és adaptar-se a la realitat. El seu nucli —la crítica de l’explotació, l’anàlisi materialista de la societat i la centralitat del conflicte entre capital i treball— continua sent útil, malgrat que els subjectes, els espais i les formes d’explotació han canviat, i continuarà sent útil en la mesura que aquests continuïn canviant i el marxisme no deixi d'analitzar la realitat (l'enemic de classe, pel seu costat, tampoc no dormirà i sempre farà ús dels mitjans de comunicació que controla per a intentar impedir-ho).
